Vés al contingut

fustis

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfuːs.tɪs/
  • Etimologia: És el participi de *fendo(«tallar») un antic verb també present en infestus[1];però segons Pokorny deriva del protoindoeuropeu *bh(e)ū̆-(«créixer»).[2]

fūstis m. ‎(genitiu fūstis)

  1. pal, estaca
  2. fusta de genet

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu fūstis fūstēs
Vocatiu fūstis fūstēs
Acusatiu fūstem fūstēs
Genitiu fūstis fūstium
Datiu fūstī fūstibus
Ablatiu fūste fūstibus


Vegeu també

[modifica]
  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879 fustis
  2. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.146-150