fustigaré

Potser volíeu: fustigare

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fus.ti.ɣəˈɾe/, occidental /fus.ti.ɣaˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

fustigaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de fustigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fus·ti·ga·ré (4)
• Heterograma de 9 lletres (aefgirstu)
• Anagrames: refugiats, tafuregis, trafeguis

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \fus.ti.ɣaˈɾe\, meridional \fuh.ti.ɣaˈɾe\

Americà: alt /f(u)s.ti.ɡaˈɾe/, baix \fuh.ti.ɣaˈɾe\

• Rimes: -e

Verb

fustigaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb fustigar