deixuplinar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /də.ʃu.pɫiˈna/
Occidental: nord-occidental /dej.ʃu.pɫiˈna/, valencià /dej.ʃu.pɫiˈnaɾ/

Verb[modifica]

dei·xu·pli·nar trans., pron. ‎(pronominal deixuplinar-se)

  1. Efectuar assots amb cordes o tires de cuir com a mètode per la correcció de la conducta.
    -I després de renyar-lo amb molta duresa i fer-lo deixuplinar com a càstig, afegí: — Per santa obediència et mano que ...[1]
    -Però abans d'assotar-los, es deixuplinava ell mateix, davant dels seus indis, fins que la sang brollava del seu cos magristó.[2]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Francesc Gamissans, Salvador d'Horta, 1967
  2. Agustí Bartra, La lluna mor amb aigua