indignar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /in.diŋˈna/
Occidental: nord-occidental /in.diŋˈna/, valencià /in.diɡˈnaɾ/

Verb[modifica]

indignar trans., pron. ‎(pronominal indignar-se)

  1. Irritar, enfadar a algú.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: indigno, indigna, indignem

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·dig·nar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \in.diɣˈnaɾ\, meridional \iŋ.diɣˈnaɾ\
Americà: alt /in.diɡˈnaɾ/, baix \iŋ.diɣˈnaɾ\, austral \in.diɣˈnaɾ\

Verb[modifica]

in·dig·nar trans. ‎(present indigno, passat indigné, futur indignaré)

  1. indignar