indignegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.diŋ.neˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

indignegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] indigneu.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·ne·gueu (4)