indignàreu
Potser volíeu: indignareu
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /in.diŋˈna.ɾəw/ Occidental: nord-occidental /in.diŋˈna.ɾew/, valencià /in.diɡˈna.ɾew/
- Rimes: -aɾew
Verb
[modifica]indignàreu
- Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de indignar.
- [Vosaltres/vós] indignàreu o vau/vàreu indignar.
- Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.
- Forma valenciana: [vosaltres/vós] indignéssiu, indignésseu, indignàsseu, indignàssiu o indignàreu.