indignares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.diŋˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋˈna.ɾes/, valencià /in.diɡˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

indignares

1. segona persona del singular (tu) del passat simple de indignar

   [Tu] indignares o vas/vares indignar.

2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar

   Forma valenciana: [tu] indignessis, indignesses, indignasses, indignassis o indignares.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·na·res (4)
• Anagrama: indignar-se