indigna

Potser volíeu: indignà

Català

• Pronúncia: oriental /inˈdiŋ.nə/, occidental /inˈdiŋ.na/
• Homòfon: indigne

Adjectiu

in·dig·na f. ‎(plural indignes)

1. forma femenina de indigne

Verb

in·dig·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de indignar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb indignar

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.na\, meridional \iŋˈdiɣ.na\

Americà: alt /inˈdiɡ.na/, baix \iŋˈdiɣ.na\, austral \inˈdiɣ.na\

Adjectiu

in·dig·na f. ‎(plural indignas)

1. forma femenina de indigno

Llatí

• Pronúncia: /ˈɪn.dɪ.ŋnaː/, /ˈɪn.dɪ.ŋna/

Adjectiu

indignā

1. ablatiu femení singular de indignus

indigna

1. nominatiu femení singular de indignus
2. nominatiu neutre plural de indignus
3. vocatiu femení singular de indignus
4. vocatiu neutre plural de indignus
5. acusatiu neutre plural de indignus