indigna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: indignà


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·dig·na f. ‎(plural indignes)

  1. forma femenina de indigne

Verb[modifica]

in·dig·na

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de indignar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb indignar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.na\, meridional \iŋˈdiɣ.na\
Americà: alt /inˈdiɡ.na/, baix \iŋˈdiɣ.na\, austral \inˈdiɣ.na\

Adjectiu[modifica]

in·dig·na f. ‎(plural indignas)

  1. forma femenina de indigno


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

indignā

  1. ablatiu femení singular de indignus

indigna

  1. nominatiu femení singular de indignus
  2. nominatiu neutre plural de indignus
  3. vocatiu femení singular de indignus
  4. vocatiu neutre plural de indignus
  5. acusatiu neutre plural de indignus