indigna

Potser volíeu: indignà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/inˈdiŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /inˈdiŋ.na/, valencià /inˈdiɡ.na/

• Rimes: -iɡna
• Homòfon: indigne

Adjectiu

indigna f. ‎(plural indignes)

1. Forma femenina de indigne.

Verb

indigna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de indignar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb indignar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·na (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.na\, meridional \iŋˈdiɣ.na\

Americà: alt /inˈdiɡ.na/, baix \iŋˈdiɣ.na\, austral \inˈdiɣ.na\

• Rimes: -iɡna

Adjectiu

indigna f. ‎(plural indignas)

1. forma femenina de indigno

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈɪn.dɪ.ŋnaː/, /ˈɪn.dɪ.ŋna/

Adjectiu

indignā

1. ablatiu femení singular de indignus

indigna

1. nominatiu femení singular de indignus
2. nominatiu neutre plural de indignus
3. vocatiu femení singular de indignus
4. vocatiu neutre plural de indignus
5. acusatiu neutre plural de indignus