indignegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.diŋ.neˈɣes/

Verb

indignegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] indignés, indignàs o indignara.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·ne·gués (4)