indigne
Potser volíeu: indigné
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /inˈdiŋ.nə/ Occidental: nord-occidental /inˈdiŋ.ne/, valencià /inˈdiɡ.ne/
Adjectiu[modifica]
indigne m. (femení indigna, plural invariable indignes)
- Que no té mèrit ni disposició per alguna cosa.
- Que no correspon a les circumstàncies d'algun subjecte, o és inferior a la qualitat i mèrit de la persona amb qui es tracta.
Antònims[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
indigne [1] (que no té mèrit)
Verb[modifica]
indigne
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar
- [Que jo] indigni o indigne.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar
- [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar
- Indigni o indigne [ell/ella/vostè].
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: in·dig·ne (3)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnɛ/
Adjectiu[modifica]
indigne
- vocatiu masculí singular de indignus
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Adjectius en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes d'adjectius en llatí