indigne

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: indigné


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·dig·ne m. ‎(femení indigna, plural invariable indignes)

  1. Que no té mèrit ni disposició per alguna cosa.
  2. Que no correspon a les circumstàncies d'algun subjecte, o és inferior a la qualitat i mèrit de la persona amb qui es tracta.

Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

in·dig·ne

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb indignar
    Forma valenciana: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar
    [Que jo] indigni o indigne.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar
    [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar
    Indigni o indigne [ell/ella/vostè].

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

indigne

  1. vocatiu masculí singular de indignus