indigne
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: indigné
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /inˈdiŋ.nə/, occidental /inˈdiŋ.ne/.
- Homòfon: indigna
- Etimologia: Del llatí indignus, segle XIV.
Adjectiu[modifica]
in·dig·ne m. (femení indigna, plural invariable indignes)
- Que no té mèrit ni disposició per alguna cosa.
- Que no correspon a les circumstàncies d'algun subjecte, o és inferior a la qualitat i mèrit de la persona amb qui es tracta.
Antònims[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
indigne [1] (que no té mèrit)
Verb[modifica]
in·dig·ne
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar
- [Que jo] indigni o indigne.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar
- [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar
- Indigni o indigne [ell/ella/vostè].
Vegeu també[modifica]
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈɪn.dɪ.ŋnɛ/
Adjectiu[modifica]
indigne
- vocatiu masculí singular de indignus
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Adjectius en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Formes d'adjectius en llatí