indigni

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: indigní


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·dig·ni

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar
    Forma septentrional: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar
    [Que jo] indigni o indigne.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar
    [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar
    Indigni o indigne [ell/ella/vostè].


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

indignī

  1. nominatiu masculí plural de indignus
  2. vocatiu masculí plural de indignus
  3. genitiu masculí singular de indignus
  4. genitiu neutre singular de indignus