indigni

Potser volíeu: indigní

Català

• Pronúncia: /inˈdiŋ.ni/

Verb

in·dig·ni

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar

   Forma septentrional: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar

   [Que jo] indigni o indigne.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar

   [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.

4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar

   Indigni o indigne [ell/ella/vostè].

Llatí

• Pronúncia: /ˈɪn.dɪ.ŋniː/

Adjectiu

indignī

1. nominatiu masculí plural de indignus
2. vocatiu masculí plural de indignus
3. genitiu masculí singular de indignus
4. genitiu neutre singular de indignus