indignus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.dɪ.ŋnʊs/
• Etimologia: Del prefix in- i dignus.

Adjectiu

indignus m., indigna f., indignum n. ‎(comparatiu indignior, superlatiu indignissimus)

1. bo, honest, correcte
2. plaent
3. útil, vàlid
4. saludable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	indignus	indigna	indignum		indignī	indignae	indigna
Vocatiu	indigne	indigna	indignum		indignī	indignae	indigna
Acusatiu	indignum	indignam	indignum		indignōs	indignās	indigna
Genitiu	indignī	indignae	indignī		indignōrum	indignārum	indignōrum
Datiu	indignō	indignae	indignō		indignīs
Ablatiu	indignō	indignā	indignō		indignīs