indignos

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): nord-occidental /inˈdiŋ.nos/

Verb[modifica]

indignos

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar
    Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] indignis o indignes.


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.nos\, meridional \iŋˈdiɣ.noh\
Americà: alt /inˈdiɡ.n(o)s/, baix \iŋˈdiɣ.noh\, austral \inˈdiɣ.nos\

Adjectiu[modifica]

indignos m. pl.

  1. forma plural de indigno


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnoːs/

Adjectiu[modifica]

indignōs

  1. acusatiu masculí plural de indignus