indignis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/inˈdiŋ.nis/
Occidental:	nord-occidental /inˈdiŋ.nis/, valencià /inˈdiɡ.nis/

• Rimes: -iɡnis

Verb

indignis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar.

   [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.dɪ.ŋniːs/

Adjectiu

indignīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de indignus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de indignus