indignis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /inˈdiŋ.nis/

Verb[modifica]

in·dig·nis

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar
    [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋniːs/

Adjectiu[modifica]

indignīs

  1. datiu masculí/femení/neutre plural de indignus
  2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de indignus