indignis

Català

• Pronúncia: /inˈdiŋ.nis/

Verb

in·dig·nis

1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar

   [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.

Llatí

• Pronúncia: /ˈɪn.dɪ.ŋniːs/

Adjectiu

indignīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de indignus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de indignus