indignior

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈdɪ.ŋnɪ.ɔr/
• Etimologia: Derivat de indignus.

Adjectiu

indignior m., f., indignius n.

1. forma comparativa de indignus ‎(«més digne que»)

Declinació

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	indignior	indignius		indigniōrēs	indigniōra
Vocatiu	indignior	indignius		indigniōrēs	indigniōra
Acusatiu	indigniōrem	indignius		indigniōrēs	indigniōra
Genitiu	indigniōris			indigniōrum
Datiu	indigniōrī			indigniōribus
Ablatiu	indigniōre			indigniōribus