Vés al contingut

indign

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /inˈdiŋ/

Verb

[modifica]

indign

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·dign (2)
  • Anagrama: dignin