indignes

Potser volíeu: indignés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /inˈdiŋ.nəs/, balear /inˈdiɡ.nəs/

Occidental: nord-occidental /inˈdiŋ.nes/, valencià /inˈdiɡ.nes/

• Rimes: -iɡnes
• Anagrama: designin

Adjectiu

in·dig·nes inv. pl.

1. forma plural de indigne
2. forma plural de indigna

Verb

in·dig·nes

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de indignar
2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar

   [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.