indignes

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: indignés


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /inˈdiŋ.nəs/, balear /inˈdiɡ.nəs/
Occidental: nord-occidental /inˈdiŋ.nes/, valencià /inˈdiɡ.nes/

Adjectiu[modifica]

in·dig·nes inv. pl.

  1. forma plural de indigne
  2. forma plural de indigna

Verb[modifica]

in·dig·nes

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de indignar
  2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar
    [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.