indignar-se
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /in.diŋˈnar.sə/ balear /in.diŋˈnaɾ.sə/, /in.diŋ.nərˈsə/ Occidental: nord-occidental /in.diŋˈnar.se/, valencià /in.diɡˈnaɾ.se/
- Rimes: -aɾse
Verb
[modifica]indignar-se
- Forma pronominal de indignar.
Conjugació
[modifica]Primera conjugació regular
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | indignar-se | haver-se indignat | |||||
gerundi | indignant-se | havent-se indignat | |||||
participi | indignat, indignada, indignats, indignades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'indigno | t'indignes | s'indigna | ens indignem | us indigneu | s'indignen | |
m'indigne | val | ||||||
m'indigni | sept | ||||||
m'indign | us indignau | bal, alg | |||||
ens indignam | bal | ||||||
imperfet | m'indignava | t'indignaves | s'indignava | ens indignàvem | us indignàveu | s'indignaven | |
passat simple | m'indigní | t'indignares | s'indignà | ens indignàrem | us indignàreu | s'indignaren | |
futur | m'indignaré | t'indignaràs | s'indignarà | ens indignarem | us indignareu | s'indignaran | |
condicional | m'indignaria | t'indignaries | s'indignaria | ens indignaríem | us indignaríeu | s'indignarien | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'indigni | t'indignis | s'indigni | ens indignem | us indigneu | s'indignin | |
m'indigne | t'indignes | s'indigne | s'indignen | occ, bal | |||
imperfet | m'indignés | t'indignessis | s'indignés | ens indignéssim | us indignéssiu | s'indignessin | |
t'indignesses | ens indignéssem | us indignésseu | s'indignessen | ||||
m'indignàs | t'indignassis | s'indignàs | ens indignàssim | us indignàssiu | s'indignassin | bal | |
t'indignasses | ens indignàssem | us indignàsseu | s'indignassen | val, bal (1) | |||
m'indignara | t'indignares | s'indignara | ens indignàrem | us indignàreu | s'indignaren | val | |
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | indigna't | indigni's | indignem-nos | indigneu-vos | indignin-se | |
– | indignau-vos | bal, alg | |||||
– | indigne's | indignen-se | occ, bal | ||||
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. |
Formes no normatives o col·loquials
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
imperfet | ens indignàvom | us indignavo | centr, n-occ | ||||
m'indignavi | sept | ||||||
m'indignaia | t'indignaies | s'indignaia | ens indignàiem | us indignàieu | s'indignaien | n-occ | |
condicional | m'indignariva | t'indignarives | s'indignariva | ens indignarívem | us indignaríveu | s'indignariven | alg |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'indigno | t'indignos | s'indigno | ens indigneguem | us indignegueu | n-occ | |
imperfet | m'indignessi | s'indignessi | sept, alg | ||||
m'indignessa | centr, n-occ | ||||||
m'indigneguessa | t'indigneguesses | s'indignegués | ens indigneguéssom | us indigneguéssou | s'indigneguessen | n-occ |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | m'he | t'has | s'ha | ens hem | us heu | s'han | ... indignat |
ens havem | us haveu | ||||||
passat perifràstic | em vaig | et vas | es va | ens vam | us vau | es van | ... indignar |
et vares | ens vàrem | us vàreu | es varen | ||||
plusquamperfet | m'havia | t'havies | s'havia | ens havíem | us havíeu | s'havien | ... indignat |
passat anterior o perifràstic |
m'haguí | t'hagueres | s'hagué | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ... indignat |
em vaig haver | et vas haver | es va haver | ens vam haver | us vau haver | es van haver | ||
et vares haver | ens vàrem haver | us vàreu haver | es varen haver | ||||
futur perfet | m'hauré | t'hauràs | s'haurà | ens haurem | us haureu | s'hauran | ... indignat |
condicional perfet | m'hauria | t'hauries | s'hauria | ens hauríem | us hauríeu | s'haurien | ... indignat |
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | em vagi | et vagis | es vagi | ens vàgim | us vàgiu | es vagin | ... indignar |
em vaja | et vages | es vaja | ens vàgem | us vàgeu | es vagen | ||
perfet | m'hagi | t'hagis | s'hagi | ens hàgim | us hàgiu | s'hagin | ... indignat |
m'haja | t'hages | s'haja | ens hàgem | us hàgeu | s'hagen | ||
plusquamperfet | m'hagués | t'haguessis | s'hagués | ens haguéssim | us haguéssiu | s'haguessin | ... indignat |
t'haguesses | ens haguéssem | us haguésseu | s'haguessen | ||||
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
em vagi haver | et vagis haver | es vagi haver | ens vàgim haver | us vàgiu haver | es vagin haver | ... indignat |
em vaja haver | et vages haver | es vaja haver | ens vàgem haver | us vàgeu haver | es vagen haver |
Paradigmes de flexió: m'indigno, s'indigna, ens indignem
Miscel·lània
[modifica]- Anagrama: indignares