insult

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /inˈsuɫ/
	balear /inˈsuɫt/, /inˈsuɫ/
Occidental:	nord-occidental /inˈsuɫ/
	valencià /inˈsuɫt/, /inˈsuɫ/

• Rimes: -ult
• Etimologia: Del llatí insultus, de insilīre ‎(«saltar per sobre»).

Nom

insult m. ‎(plural insults)

1. Acció i efecte d'insultar.
2. Paraula o obra d'ofensa, injúria.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Beleidigung ^(de) f.
• Anglès: insult ^(en)
• Àrab: إهانة‎ ^(ar) f.
• Armeni: վիրավորանք ^(hy) ‎(viravorank)
• Belarús: абра́за ^(be) f. ‎(abraza)
• Búlgar: оскърбле́ние ^(bg) n. ‎(oskarblènie)
• Castellà: insulto ^(es)
• Coreà: 모욕 ^(ko) ‎(moyok)
• Danès: fornærmelse ^(da) c.
• Eslovac: urážka ^(sk) f.
• Eslovè: žalitev ^(sl) f.
• Esperanto: insulto ^(eo)
• Estonià: solvang ^(et)
• Feroès: skemdarorð ^(fo) n.
• Finès: loukkaus ^(fi)
• Francès: insulte ^(fr)
• Grec: προσβολή ^(el) f. ‎(prosvolí)
• Grec antic: λοιδορία ^(grc) f. ‎(loidoría)
• Hebreu: עלבון‎ ^(he) m.
• Hindi: अपमान ^(hi) m.
• Hongarès: sértés ^(hu)
• Irlandès: achasán ^(ga) m.
• Islandès: móðgun ^(is) f.
• Italià: insulto ^(it)
• Japonès: 侮辱 ^(ja)
• Llatí: insultatio ^(la), convicium ^(la) n., contumelia ^(la) f., maledictum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: INSULTAR ^(csc)
• Macedoni: навреда ^(mk) f.
• Mongol: доромжлол ^(mn)
• Neerlandès: belediging ^(nl) f.
• Noruec: fornærmelse ^(no) m.
• Occità: insult ^(oc) m.
• Polonès: zniewaga ^(pl) f.
• Portuguès: insulto ^(pt) m.
• Romanès: insultă ^(ro) f.
• Rus: оскорбле́ние ^(ru) n. ‎(oskorblénie), оби́да ^(ru) f. ‎(obida)
• Serbocroat: увреда ^(sh), uvreda ^(sh) f.
• Suahili: tusi ^(sw)
• Suec: förolämpning ^(sv) c.
• Turc: hakaret ^(tr)
• Txec: urážka ^(cs) f.
• Ucraïnès: обра́за ^(uk) f. ‎(obraza)
• Urdú: توہین‎ ^(ur) f.
• Xinès: 侮辱 ^(zh) ‎(wǔrǔ)

Verb

insult

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sult (2)
• Heterograma de 6 lletres (ilnstu)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ɪnˈsʌlt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Verb

insult ‎(3a persona singular present insults, gerundi insulting, passat i participi insulted)

1. insultar