Vés al contingut

enyorar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ə.ɲuˈɾa/
balear /ə.ɲoˈɾa/, /ə.ɲuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /e.ɲoˈɾa/
valencià /e.ɲoˈɾaɾ/, /e.ɲoˈɾa/
Informal:  nord-occidental /a.ɲoˈɾa/, valencià /a.ɲoˈɾaɾ/

Verb[modifica]

enyorar trans., pron. ‎(pronominal enyorar-se)

  1. Tenir sentiment i pena per l'absència d'alguna persona o per la falta d'alguna cosa.
  2. (pronominal) Estar disgustat en algun lloc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: enyoro, enyora, enyorem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·nyo·rar (3)

Vegeu també[modifica]

Català antic[modifica]

Verb[modifica]

enyorar

  1. enyorar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]