enyorar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.ɲuˈɾa/, balear /ə.ɲoˈɾa/, /ə.ɲuˈɾa/
Occidental: nord-occidental /e.ɲoˈɾa/, valencià /e.ɲoˈɾaɾ/
Informal: /a.ɲoˈɾa/ (nord-occidental), /a.ɲoˈɾaɾ/ (valencià)

Verb[modifica]

e·nyo·rar trans., pron. ‎(pronominal enyorar-se)

  1. Tenir sentiment i pena per l'absència d'alguna persona o per la falta d'alguna cosa.
  2. (pronominal) Estar disgustat en algun lloc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: enyoro, enyora, enyorem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

enyorar

  1. enyorar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]