enyoràreu

Potser volíeu: enyorareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɲuˈɾa.ɾəw/
	balear /ə.ɲoˈɾa.ɾəw/, /ə.ɲuˈɾa.ɾəw/
Occidental:	/e.ɲoˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enyoràreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enyorar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enyorar

Variants

• [2] enyoreguéssou, enyoréssiu, enyorésseu, enyoràssiu, enyoràsseu

Català antic

Verb

enyoràreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de enyorar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de enyorar

Variants

• [1] enyoràs, enyoràrets
• [2] enyoràssets, enyoràsseu, enyoràrets