sospirar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sus.piˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /sos.piˈɾa/, valencià /sos.piˈɾaɾ/

Verb[modifica]

sospirar intr.

  1. Inspirar més quantitat d'aire que l'habitual i exhalar-lo immediatament, com a expressió involutària de frustració o neguit.
    «Suposo que a hores d'ara ja gaudeix d'allò pel qual sospirava tant.» ([1])
    «Oh, pobra Lidia —sospirava la mare barrejant les cartes i servint-se més cafè—. M'has preparat un cafè que no val res. No el podries fer més fort?» ([2])

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sos·pi·rar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Ferran Canyameres, Montserrat Canyameres, Obra completa VI: Epistolari (1939-1951)
  2. Natalia Ginzburg, Lèxic familiar, 2020