ignorar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /iŋ.nuˈɾa/, balear /iɡ.noˈɾa/, /iɡ.nuˈɾa/
Occidental: nord-occidental /iŋ.noˈɾa/, valencià /iɡ.noˈɾaɾ/

Verb[modifica]

ig·no·rar trans.

  1. No saber, no entendre, no conèixer alguna cosa.
  2. Deixar de banda, no fer cas o no voler acceptar algú o alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ignoro, ignora, ignorem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ig·no·rar trans. ‎(present ignoro, passat ignoré, futur ignoraré)

  1. ignorar