Vés al contingut

ignorar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /iŋ.nuˈɾa/
balear /iŋ.noˈɾa/, /iŋ.nuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /iŋ.noˈɾa/
valencià /iɡ.noˈɾaɾ/, /iɡ.noˈɾa/

Verb[modifica]

ignorar trans.

  1. No saber, no entendre, no conèixer alguna cosa.
  2. Deixar de banda, no fer cas o no voler acceptar algú o alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ignoro, ignora, ignorem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2

Castellà[modifica]

Peninsular: \iɣ.noˈɾaɾ\
Americà: alt /iɡ.noˈɾaɾ/, baix \iɣ.noˈɾaɾ\

Verb[modifica]

ignorar trans. ‎(present ignoro, passat ignoré, futur ignoraré)

  1. ignorar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ig·no·rar (3)