clara

Potser volíeu: Clara

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkɫa.ɾə/, occidental /ˈkɫa.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Anagrames: alçar, calar, Caral, Carla, carlà, lacar, lacra, lacrà

Nom

cla·ra f. ‎(plural clares)

1. Part blanca de l'ou que protegeix i nodreix el rovell

Traduccions

clara [1] (part blanca de l'ou)

• Alemany: Eiweiß ^(de) n.
• Anglès: white ^(en)
• Castellà: clara ^(es) f.
• Eslovè: beljak ^(sl) m.
• Feroès: hvíti ^(fo) m.
• Francès: blanc ^(fr) d'œuf
• Grec: λεύκωμα ^(el) n. ‎(lev́koma)
• Grec antic: λευκόν ^(grc) n. ‎(leukón)
• Hongarès: fehérje ^(hu)
• Irlandès: gealacán ^(ga) m.
• Italià: chiara ^(it) f., albume ^(it) m.

• Japonès: 白身 ^(ja)
• Noruec: hvite ^(no) m.
• Persa: سفیده‎ ^(fa)
• Polonès: białko ^(pl) n.
• Portuguès: clara ^(pt) f., albúmen ^(pt) m.
• Suec: vita ^(sv) c.
• Txec: bílek ^(cs) m.
• Vènet: ciara ^(vec)
• Vietnamita: lòng trắng ^(vi)
• Xinès: 蛋白 ^(zh) ‎(dànbái)

Adjectiu

cla·ra f. ‎(plural clares)

1. forma femenina de clar

Castellà

• Pronúncia: /ˈkla.ɾa/

Nom

cla·ra f. ‎(plural claras)

1. clara

Adjectiu

cla·ra f. ‎(plural claras)

1. forma femenina de claro

Llatí

• Pronúncia: /ˈklaː.raː/, /ˈklaː.ra/

Adjectiu

clārā

1. ablatiu femení singular de clārus

clāra

1. nominatiu femení singular de clārus
2. nominatiu neutre plural de clārus
3. vocatiu femení singular de clārus
4. vocatiu neutre plural de clārus
5. acusatiu neutre plural de clārus

Occità

Adjectiu

clara f. ‎(plural claras o clares [aranès])

1. forma femenina de clar