ou

Català

• Pronúncia: /ˈɔw/
• Rimes: -ɔw
• Etimologia: Del llatí ovum.

Nom

ou m. ‎(plural ous)

1. Cèl·lula de la què surt el nou ésser viu en els animals ovípars; òvul.
2. Aliment consistent en un rovell envoltat per una clara.
3. (col·loquial) testicle

Compostos i expressions

• Costar un ou: costar molt
• ésser la mare dels ous: la causa primera
• Per ous: tant si es vol com si no
• no haver sortir de l'ou: ser molt innocent
• no saber si és primer l'ou o la gallina: tenir un dilema irresoluble
• la gallina dels ous d'or: la font del benefici o de la bona sort

Traduccions

Cèl·lula animal de la què surt un nou ésser viu

• Alemany: Ei ^(de) n.
• Anglès: egg ^(en)
• Castellà: huevo ^(es) m.

• Eslovè: jajce ^(sl) n.
• Francès: œuf ^(fr) m.
• Italià: uovo ^(it) m.
• Occità: uòu ^(oc) m.

Aliment amb rovell i clara

• Alemany: Ei ^(de) n.
• Anglès: egg ^(en)
• Castellà: huevo ^(es) m.
• Eslovac: vajce ^(sk) n.
• Eslovè: jajce ^(sl) n.
• Esperanto: ovo ^(eo)

• Francès: œuf ^(fr) m.
• Italià: uovo ^(it) m.
• Occità: uòu ^(oc) m.
• Polonès: jajo ^(pl) n., jajko ^(pl) n.
• Portuguès: ovo ^(pt) m.
• Rus: яйцо́ ^(ru) n. ‎(iaitsó)

Testicle

• Alemany: Ei ^(de) n.
• Anglès: ball ^(en)
• Castellà: huevo ^(es) m., cojón ^(es) m.

• Eslovè: jajce ^(sl) n.
• Francès: couille ^(fr) f.
• Italià: palla ^(it) f.
• Occità: uòu ^(oc) m.

Verb

ou ‎(infinitiu oir)

1. (Arcaic, dialectal) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de oir

Variants

• oeix, oïx

Vegeu també

• Ou a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: ou

Aromanès

• Etimologia: Del llatí ovum.

Nom

ou

1. ou

Francès

• Pronúncia: /u/

  audio

• Etimologia: Del llatí aut.

Conjunció

ou

1. o

Romanès

• Pronúncia: /ow/
• Etimologia: Del llatí ovum.

Nom

ou n. ‎(plural ouă)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	ou	niște	ouă
Gen. dat.	unui	ou	unor	ouă
Definit
Nom. acc.	oul		ouăle
Gen. dat.	oului		ouălor
Vocatiu	oule		ouălor

1. ou