gallina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡəˈʎi.nə/^ⓘ, occidental /ɡaˈʎi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí gallīna, de gallus ‎(«gall»), segle XIII.

Nom

gallina f. ‎(plural gallines)

1. Femella de l’espècie d’ocells Gallus gallus, més menuda que el gall, amb la cresta més petita, apreciada en alimentació per la producció d’ouss.
2. (per extensió) Femella d’algunes espècies de l’ordre dels fasianiformes.
3. (plural epicè) Grup d’ocells Gallus gallus, tant mascles com femelles.

   «Hi ha una gàbia amb un lloro, que fa vida d'interior, a part dels gossos, cabres, gallines, ànecs i companyia que conviuen a la mena d'era que hi ha davant l'hostal.» (Josep M. Espinàs, A peu pels camins de cendra, 1994)

4. (figurat) covard
5. (peixos) àngel (Torpedo marmorata)
6. (peixos) cap-roig (Scorpaena scrofa)

Sinònims

• (femella d’ocells) polla
• (grup) gallinam

Derivats

• agallinar-se
• engallinar
• gallina de mar
• gallina de penegal
• gallina dels ous d'or
• gallina tacada
• gallinaire
• gallinam
• gallinassa
• gallinejar
• galliner
• gallineta
• pell de gallina
• quan les gallines pixin
• matagallina

Traduccions

Femella de Gallus gallus

• Alemany: Henne ^(de) f.
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴼⵓⵍⵍⵓⵙⵜ ^(zgh) ‎(tafullust)
• Anglès: hen ^(en)
• Asturià: pita ^(ast), gallina ^(ast)
• Castellà: gallina ^(es)
• Cors: gallina ^(co)
• Danès: høne ^(da) c.
• Eslovac: sliepka ^(sk) f.
• Eslovè: kura ^(sl) f.
• Esperanto: kokino ^(eo)
• Estonià: kana ^(et)
• Feroès: kana ^(fo)
• Francès: poule ^(fr)
• Friülà: gjaline ^(fur) f.
• Gallec: galiña ^(gl)
• Gal·lès: iâr ^(cy) f.
• Georgià: ქათამი ^(ka) ‎(kàtami)
• Grec: κότα ^(el) f. ‎(kota)
• Hebreu: תרנגולת ^(he) f.
• Hindi: मुर्गी ^(hi) f.
• Hongarès: tyúk ^(hu)
• Italià: gallina ^(it)
• Japonès: 雌鶏 ^(ja)
• Letó: vista ^(lv) f.
• Llatí: gallina ^(la)
• Maltès: tiġieġ ^(mt) f.
• Neerlandès: hen ^(nl) f.
• Noruec: høne ^(no)
• Occità: galina ^(oc)
• Persa: مرغ‎ ^(fa)
• Polonès: kura ^(pl) f.
• Portuguès: galinha ^(pt)
• Retoromànic: giaglina ^(rm) f.
• Romanès: găină ^(ro)
• Rus: ку́рица ^(ru) f. ‎(kúritsa)
• Sard: pudda ^(sc) f.
• Sicilià: gaddina ^(scn) f.
• Suec: höna ^(sv) c.
• Tadjik: мурғ ^(tg)
• Tagal: inahin ^(tl)
• Tahitià: moa ^(ty) ufa
• Tai: แม่ไก่ ^(th)
• Tàtar: тавык ^(tt)
• Turc: tavuk ^(tr)
• Txec: slepice ^(cs) f.
• Uzbek: tovuq ^(uz)
• Vènet: pita ^(vec) f., galina ^(vec) f.
• Xinès: 母雞 ^(zh) ‎(母鸡, mǔjī)

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lli·na (3)
• Anagrames: agallín, lingala

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ɡaˈʎi.na/, meridional /ɡaˈʝi.na/

Americà: /ɡaˈʝi.na/, austral \ɡaˈʒi.na\

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí gallina.

Nom

gallina f. ‎(plural gallinas)

1. gallina
2. forma femenina de gallo

Nom

gallina m. f. ‎(plural gallinas)

1. gallina, covard

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lli·na (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gallina

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ɡalˈliː.na/
• Etimologia: Del llatí gallina.

Nom

gallina f. ‎(plural galline)

1. gallina

Miscel·lània

• Síl·labes: gal·lì·na (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre gallina