blanc

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /ˈbɫaŋ/, bal. /ˈbɫaŋc/, /ˈbɫaŋk/
Occidental: nord-occ. /ˈbɫaŋ/, val. /ˈbɫaŋ/, /ˈbɫaŋk/
  • Rimes: -aŋk
  • Etimologia: Del germànic blank ‎(«el color dels cavalls de pelatge més clar»).

Nom[modifica]

blanc m. ‎(plural blancs)

  1. Color que emet o reflexa la màxima llum visible per als humans. En els colors d'addició el blanc es forma per la unió dels tres colors bàsics d'addició; en els colors de subtracció es forma per l' absència de tots els altres colors.
  2. Objectiu al qual s'intenta fer punteria.
  3. Persona que pertany a la població blanca.
  4. Durant la revolució russa, seguidor de l'exercit blanc.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs, plural femení blanques)

  1. Qualitat de blanc.
  2. Relatiu a la població de pell clara lleugerament rosada pròpia de la majoria d'Europa i d'altres territoris amb població originaria d'Europa.
  3. Durant la revolució russa, pertanyent o relatiu a l'exercit blanc.
  4. Referit a un esser viu, especialment a una persona i a la seva cara, que el seu color ha perdut vivor, ha empal·lidit.
    Exemple: Amb la malaltia tenia la cara blanca.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llengua de signes catalana
[modifica]

blanc

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanches)

  1. Blanc

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès mitjà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanques)

  1. blanc

Compostos i expressions[modifica]


Occità
[modifica]

Adjectiu[modifica]

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs o blanqui [aranès], plural femení blancas o blanques [aranès])

  1. blanc

Compostos i expressions[modifica]