blanc

Potser volíeu: BLANC, Blanc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbɫaŋ/, balear /ˈbɫaŋk/

Occidental: nord-occidental /ˈbɫaŋ/, valencià /ˈbɫaŋ/, /ˈbɫaŋk/

• Rimes: -aŋk

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del germànic blank ‎(«el color dels cavalls de pelatge més clar»), segle XII.

Nom

blanc m. ‎(plural blancs)

1. Color que emet o reflexa la màxima llum visible per als humans. En els colors d'addició el blanc es forma per la unió dels tres colors bàsics d'addició; en els colors de subtracció es forma per l' absència de tots els altres colors.
2. Objectiu al qual s'intenta fer punteria.
3. Persona que pertany a la població blanca.
4. Durant la revolució russa, seguidor de l'exercit blanc.

Compostos i expressions

• blanc de l'ull
• quedar-se en blanc = no recordar res en una situació de pressió
• signar en blanc = confiar plenament
• blanc trencat

Derivats

• alablanc, barbablanc, cabellblanc, capblanc, carablanc, cellablanc, cuablanc, gorjablanc, pèl-blanc
• aresblanc
• blancall, blancalló
• blancor, blancúria
• blanqueig, blanquejador, blanquejant, blanquejar, blanquejat
• blanquer, blanqueria
• blanquí, blanquinós
• emblancar
• emblanquidor, emblanquiment, emblanquir
• emblanquinada, emblanquinador, emblanquinament, emblanquinar, emblanquinat
• esblanqueïment, esblanqueir, esblanqueït

Traduccions

Color blanc

• Alemany: Weiß ^(de)
• Anglès: white ^(en)
• Castellà: blanco ^(es)
• Francès: blanc ^(fr)

• Italià: bianco ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: BLANC ^(csc)
• Occità: blanc ^(oc) m.
• Polonès: biały ^(pl)
• Xinès: 白色 ^(zh) ‎(báisè)

Adjectiu

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs, plural femení blanques)

1. Qualitat de blanc.
2. Relatiu a la població de pell clara lleugerament rosada pròpia de la majoria d'Europa i d'altres territoris amb població originaria d'Europa.
3. Durant la revolució russa, pertanyent o relatiu a l'exercit blanc.
4. Referit a un esser viu, especialment a una persona i a la seva cara, que el seu color ha perdut vivor, ha empal·lidit.

   Amb la malaltia tenia la cara blanca.

Sinònims

• alb

Compostos i expressions

• arma blanca
• bandera blanca = símbol de rendició o parlament
• bàlsam blanc
• exèrcit blanc = aquell que durant la revolució russa donava suport a la monarquia tsarista
• morera blanca
• quedar-se sense blanca = sense diners
• cabellblanc, pèl-blanc

Traduccions

Qualitat de blanc

• Alemany: weiß ^(de)
• Anglès: white ^(en)
• Àrab: أبيض ^(ar) ('ábyad)
• Basc: zuri ^(eu)
• Castellà: blanco ^(es) m.
• Eslovè: bel ^(sl)
• Esperanto: blanka ^(eo)
• Francès: blanc ^(fr)
• Francès mitjà: blanc

• Italià: bianco ^(it)
• Llengua de signes catalana: BLANC ^(csc)
• Neerlandès: wit ^(nl)
• Occità: blanc ^(oc)
• Polonès: biały ^(pl)
• Portuguès: branco ^(pt)
• Romanès: alb ^(ro)
• Rus: бе́лый ^(ru) ‎(beli)
• Suec: vit ^(sv)
• Xinès: 白 ^(zh) ‎(bái)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Francès

Adjectiu

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanches)

1. Blanc

Compostos i expressions

• homme blanc
• mûrier blanc

Francès mitjà

Adjectiu

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanques)

1. blanc

Compostos i expressions

• meurier blanc

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblank/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Adjectiu

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs o blanqui [aranès], plural femení blancas o blanques [aranès])

1. blanc

Compostos i expressions

• penitent blanc
• vaissa blanca

Nom

blanc m. ‎(plural blancs o blanqui [aranès])

1. blanc