calavi

Català

Verb

calavi

1. (col·loquial septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de calar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la·vi (3)
• Anagrames: clàvia, lacavi, làvica

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈlaː.wiː/

Verb

calāvī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de calō