Vés al contingut

intercalo

De Viccionari
Potser volíeu: intercalò

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /in.tərˈka.ɫu/, occidental /in.terˈka.ɫo/

Verb

[modifica]

intercalo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intercalar.
    [Jo] intercalo, intercale, intercal o intercali.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intercalar.
    [Que jo] intercalo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] intercali o intercale.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intercalar.
    [Que ell/ella/vostè] intercalo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] intercali o intercale.

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /in.teɾˈka.lo/, meridional \iŋ.teɾˈka.lo\
Americà: alt /in.t(e)ɾˈka.lo/, baix \iŋ.teɾˈka.lo\, austral /in.teɾˈka.lo/

Verb

[modifica]

intercalo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb intercalar

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

intercalo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de intercalare

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ɪnˈtɛr.ka.loː/
  • Etimologia: Del prefix inter- i calō.

Verb

[modifica]

intercalō ‎(1a present?), intercalās ‎(2a present), intercalāre ‎(infinitiu), intercalāvī ‎(perfet), intercalātum ‎(supí)

  1. intercalar
  2. diferir, ajornar