intercalar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: /in.tər.kəˈɫa/
Occidental: nord-occidental /in.ter.kaˈɫa/, valencià /in.teɾ.kaˈɫaɾ/
  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental: central /in.tər.kəˈɫar/, balear /in.tər.kəˈɫa/
Occidental: /in.teɾ.kaˈɫaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia:
Verb: Del llatí intercalāre ‎(literalment «posar entre calendes») en referència al dia inserit abans de les calendes de març en un any de traspàs, segle XIX. Doblet de entrecalar.
Adjectiu: Del llatí intercalaris.

Verb[modifica]

in·ter·ca·lar trans.

  1. Interposar o col·locar un element entre altres d'una sèrie.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: intercalo, intercala, intercalem

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·ter·ca·lar inv. ‎(plural intercalars)

  1. Allò que s'intercala.
    dia intercalar, el 29 de febrer en els anys de traspàs.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /in.teɾ.kaˈlaɾ/, meridional \iŋ.teɾ.kaˈlaɾ\
Americà: alt /in.teɾ.k(a)ˈlaɾ/, baix \iŋ.teɾ.kaˈlaɾ\, austral /in.teɾ.kaˈlaɾ/
  • Etimologia:
Verb: Del llatí intercalere.
Adjectiu: Del llatí intercalaris.

Verb[modifica]

in·ter·ca·lar ‎(present intercalo, passat intercalé, futur intercalaré)

  1. intercalar

Adjectiu[modifica]

in·ter·ca·lar inv. ‎(plural intercalares)

  1. intercalar