jueu

Català

• Pronúncia: oriental /ʒuˈew/, occidental /d͡ʒuˈɛw/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí judaeus, segle XIV

Nom

ju·eu m. ‎(plural jueus, femení jueva)

1. Membre de la tribu de Judea pertanyent a l'Israel de l'antiguitat.
2. Per extensió membre de l'antiga Israel i els seus descendents.
3. Seguidor de la religió del judaisme.
4. (pejoratiu, obsolet) usurer

Traduccions

seguidor del judaisme

• Anglès: Jew ^(en)

• Castellà: judío ^(es)

Nom

ju·eu f. ‎(plural jueus)

1. (peixos, balear) anfós bord

Adjectiu

ju·eu m. ‎(femení jueva, plural masculí jueus, plural femení jueves)

1. Pertanyent o relatiu a l'antiga Israel o a els seus descendents o a la religió jueva.

Traduccions

Traduccions: jueu

• Anglès: Jewish ^(en)

• Castellà: judío ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot