callo

Potser volíeu: calló

Català

Verb

callo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de callar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb callar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb callar.

Variants

• [1] calle, calli, call
• [2] calli, calle
• [3] calli, calle

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·llo (2)
• Anagrames: acoll, alloc, colla, collà, col·la, col·là, lloca, local

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈka.ʎo/, meridional /ˈka.ʝo/

Americà: /ˈka.ʝo/, austral \ˈka.ʒo\

• Rimes: -aʎo
• Etimologia: Del llatí callum.

Nom

callo m. ‎(plural callos)

1. durícia
2. ull de poll

Verb

callo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb callar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·llo (2)
• Anagrames: colla, local

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre callo