Vés al contingut

dixi

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdik.si/
  • Etimologia: Del grec antic δεῖξις (deîxis, «indicació, indicador»).

dixi f. (plural dixis)

  1. Funció del llenguatge que consisteix en esmentar o referir-se a alguna cosa o persona present en el moment del discurs, per tal d'aclarir millor el contingut.
    Ex.: "Porta-ho d'aquí a allà." "Ell està parlant amb tu."

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: di·xi (2)
  • Anagrama: ídix

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

dixi

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de dir

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdiːks.iː/

Verb

[modifica]

dīxī

  1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de dīcō