dit

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: DIT


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdit/
  • Rimes: -it
  • Àudio: central
(fitxer) , central (fitxer)
  • Àudio: balear
(fitxer) , valencià (fitxer)
  • Etimologia: [1] Probablement del llatí vulgar *dītus, del clàssic digitus, segle XIII. Doblet de dígit.
  • Etimologia: [2] Del llatí *dīctu, de dictus, participi de dīctō ‎(«dir»).

Nom[modifica]

dit m. ‎(plural dits)

  1. (anatomia) Cadascun dels extrems articulats i separats de la , del peu i de les potes d'alguns animals.
  2. Mida que correspon aproximadament al gruix del dit d'una persona adulta.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

dit m. ‎(plural dits)

  1. (obsolet) Allò que es diu.
  2. (folklore) Dita que expressa una creença popular.
    Que «a les serps els agrada la llet de lactància» és un dit de llegenda urbana.

Sinònims[modifica]

  • (folklore) text informatiu, enunciat de creença, matriu de llegenda

Verb[modifica]

dit ‎(infinitiu dir)

  1. participi masculí singular del verb dir

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

dit

  1. participi masculí singular de dir