cita

Potser volíeu: cità

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsi.tə/, occidental /ˈsi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del verb citar, segle XIX.
• Anagrames: àtic, cíat

Nom

ci·ta f. ‎(plural cites)

1. Senyal o avís del lloc i temps per veure's o parlar dues o més persones.
   1. Trobada amorosa per conèixer més l'altra persona i gaudir de la mútua companyia.
2. (castellanisme) citació, referència a un altre autor dins el propi treball.

Compostos i expressions

• cita a cegues = cita amorosa sense conèixer prèviament l'altra persona

Traduccions

cita [1]

• Anglès: appointment ^(en), date ^(en)
• Castellà: cita ^(es)
• Francès: rendez-vous ^(fr)

• Italià: appuntamento ^(it)
• Portuguès: encontro ^(pt), hora ^(pt)

Verb

ci·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de citar

1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb citar

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cita

Castellà

• Pronúncia: /ˈθi.ta/

Nom

ci·ta f. ‎(plural citas)

1. cita
2. citació

Italià

Verb

cita

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de citare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de citare