cita

Vegeu també: cità

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsi.tə/, occidental /ˈsi.ta/
• Etimologia: Del verb citar.
• Anagrames: àtic, cíat

Nom

ci·ta f. ‎(plural cites)

1. Senyal o avís del lloc i temps per veure's o parlar dues o més persones.
   1. Trobada amorosa per conèixer més l'altra persona i gaudir de la mútua companyia.
2. (barbarisme) citació, referència a un altre autor dins el propi treball.

Compostos i expressions

• cita a cegues = cita amorosa sense conèixer prèviament l'altra persona

Traduccions

    cita [1]

Anglès: appointment (en), date (en) Castellà: cita (es) Francès: rendez-vous (fr)

Italià: appuntamento (it) Portuguès: encontro (pt), hora (pt)

Verb

ci·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb citar

1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb citar

Referències

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre cita

Castellà

• Pronúncia: /ˈθi.ta/

Nom

ci·ta f. ‎(plural citas)

1. cita
2. citació