front

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈfɾon/, balear /ˈfɾont/, /ˈfɾon/

Occidental: nord-occidental /ˈfɾon/, valencià /ˈfɾont/, /ˈfɾon/

• Rimes: -ont

• Etimologia: Del llatí frōns, segle XIV.

Nom

front m. ‎(plural fronts)

1. Part de la cara per sobre dels ulls
2. Costat visible d'un objecte, oposat al lateral
3. Bàndol de combat
4. Davant

Compostos i expressions

• no tenir dos dits de front = no pensar, ser un inconscient
• fer front a = superar les dificultats

Derivats

• afrontar, enfrontar

Sinònims

• aparença, aspecte, cara, carura, fatxada, façana, fisonomia.
• cara, davant, enfront, façana, frontispici.

Traduccions

Part de la cara per sobre dels ulls

• Anglès: forehead ^(en)
• Castellà: frente ^(es)
• Francès: front ^(fr)

• Italià: fronte ^(it)
• Llatí: frons ^(la)

Preposició

La locució preposicional *front a és un castellanisme no acceptat. Vegeu enfront de, davant de i el castellà frente a.

Anglès

• Pronúncia: /fɹʌnt/

  àudio (EUA)

Nom

front ‎(plural fronts)

1. front
2. (arquitectura) façana, frontispici, frontis

Sinònims

• frontispiece

Vegeu també

• front. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].