front
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈfɾon/, balear /ˈfɾont/, /ˈfɾon/
- Occidental: nord-occidental /ˈfɾon/, valencià /ˈfɾont/, /ˈfɾon/
- Rimes: -ont
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí frōns, segle XIV.
Nom[modifica]
front m. (plural fronts)
- Part de la cara per sobre dels ulls
- Costat visible d'un objecte, oposat al lateral
- Bàndol de combat
- Davant
Compostos i expressions[modifica]
- no tenir dos dits de front = no pensar, ser un inconscient
- fer front a = superar les dificultats
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
- aparença, aspecte, cara, carura, fatxada, façana, fisonomia
- cara, davant, enfront, façana, frontispici
Traduccions[modifica]
Part de la cara per sobre dels ulls
|
|
Bàndol de combat
|
|
Preposició[modifica]
La locució preposicional *front a és un castellanisme no acceptat. Vegeu enfront de, davant de i el castellà frente a.
Anglès[modifica]
- Pronúncia: /fɹʌnt/
àudio (EUA)
- Pronúncia: /fɹʌnt/
Nom[modifica]
front (plural fronts)
- front
- (arquitectura) façana, frontispici, frontis
Sinònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- front. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].