et

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Etimologia: Del llatí te

Pronom[modifica]

et

  1. Forma reflexiva, quan l'acció recau sobre la 2a persona del singular.
    Ex:"tu et pentines"
  2. Forma del complement indirecte del verb, quan recau sobre la 2a persona del singular.
    Ex:"Et vull donar un llibre."

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre et
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre et
  • Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear

Francès[modifica]

  • Pronúncia: /e/ , o també /et/ seguit de vocal, ex: "et une baguette"
  • Homòfons: ai, eh
  • Anagrames: te,

Conjunció[modifica]

  1. Per unir conceptes: i
    Ex.:Le crayon et le papier. (traducció:«El llapis i el paper»)


Llatí[modifica]


Conjunció[modifica]

  1. Per unir conceptes: i
    Ex.:In nomine pater et filium. (traducció:«En el nom del pare i del fill»)

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]