etiam

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

Adverbi[modifica]

etiam

  1. Duració en el temps: encara, i a més, i encara més
    Ex.:In ambiguo est etiam nunc quid ea re fuat. (traducció:«La qüestió encara està en l'ambigüitat»)[1]
  2. Repetició d'un fet ja esmentat en la conversa: i també, fins i tot, àdhuc
    Ex.:Circumspice etiam , (traducció:«I que també consideris»)[2]
  3. Resposta afirmativa : si, d'acord, també, que així sigui.
    Ex.:Cui cum respondissem me de provincia decedere: "etiam me hercule" inquit‚ ut opinor ex Africa , (traducció:«I jo vaig contestar que deixava la província: sí, jo també penso en sortir d'Àfrica»)
  4. En rares ocasions, una afirmació cedint; està bé, d'acord
    Ex.:Zeno in una virtute positam beatam vitam putat. quid Antiochus? "'etiam" inquit ‚beatam, sed non beatissimam , (traducció:«Per Zenó la virtut és portar una bona vida. I per tu Antíoc? D'acord, va dir, una vida feliç però no la més feliç.»)[3]
  5. Per intensificar o remarcar alguna cosa dita: fins i tot
    Ex.:Nonnulli etiam Caesari nuntiabant, cum castra moveri ac signa ferri iussisset, non fore dicto audientes milites neque propter timorem signa laturos , (traducció:«Alguns fins i tot van declarar a Cèsar que ens canviessin de campament i ...»)[4]
  6. Com a reforçament comparatiu: també, més.
    Ex.:cui pecuniam datam dicit? dic etiam clarius , (traducció:«A qui se li ha pagat? Explica't més clarament»)[5]

Vegeu també[modifica]

  1. Plaute, Trinummus, 594
  2. Plaute, Mostellaria, 474
  3. Ciceró, Academica, 2, 134
  4. Juli Cèsar, De bello Gallico, 1,39, 7
  5. Ciceró, In Verrem II, 3, 175