fàcil

Potser volíeu: fácil

Català

• Pronúncia: /ˈfa.siɫ/
• Etimologia: Del llatí facilis

Adjectiu

fà·cil inv. ‎(plural fàcils)

1. que es pot fer o obtenir sense esforç.
2. probable

Compostos i expressions

1. (ofensiu, informal) Ser una persona fàcil: ser una persona que es deixa seduir o que no sol mostrar oposició a mantenir relacions sexuals.
2. De verb fàcil: que parla bé.

Relacionats

• facilitat, facilitar

Sinònims

• senzill, assequible

Antònims

• difícil, complicat

Traduccions

Que es pot fer o obtenir sense dificultat [1]

• Anglès: easy ^(en)
• Castellà: fácil ^(es)
• Francès: facile ^(fr)

• Italià: facile ^(it)
• Sànscrit: सुख ^(sa)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot