fàcil

Vegeu també: fácil

Català

• Pronúncia: /ˈfa.siɫ/
• Etimologia: Del llatí facilis

Adjectiu

fà·cil inv. (plural fàcils)

1. que es pot fer o obtenir sense esforç.
2. probable

Compostos i expressions

1. Ser una persona fàcil: ser una persona que manté relacions sexuals sense resistència.
2. De verb fàcil: que parla bé.

Relacionats

• facilitat, facilitar

Sinònims

• senzill, assequible

Antònims

• difícil, complicat

Traduccions

    Que es pot fer o obtenir sense dificultat [1]

Anglès: easy (en) Castellà: fácil (es) Francès: facile (fr)

Italià: facile (it) Sànscrit: सुख (sa)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre fàcil
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre fàcil