voco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈwɔ.koː/
  • Etimologia: D'una forma declinada de l'arrel protoindoeuropea *wokʷ- , que també va generar la paraula vōx.

Verb[modifica]

vocō ‎(1a present?), vocās ‎(2a present), vocāre ‎(infinitiu), vocāvī ‎(perfet), vocātum ‎(supí)

  1. cridar algú, jo crido, convocar, jo convoco, anomenar, jo anomeno
    Ex.:Quis vocat? (traducció:«Qui em crida? Qui m'anomena?»)
  2. invitar, jo invito
    Ex.:Nox vocat ad quietem. (traducció:«La nit invita al repòs.»)

Derivats[modifica]


Derivats[modifica]