ocupar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /u.kuˈpa/
Occidental: nord-occidental /o.kuˈpa/, valencià /o.kuˈpaɾ/

Verb[modifica]

ocupar trans., pron. ‎(pronominal ocupar-se)

  1. Apoderar-se, prendre possessió d'un lloc.
  2. Omplir un lloc o espai.
  3. Envair militarment un territori.
  4. Exercir una ocupació.
  5. Donar feina a algú, una ocupació estable.
  6. (pronominal) Dedicar-se a alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ocupo, ocupa, ocupem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·cu·par (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acopru)

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ocupar


Castellà
[modifica]

Peninsular: /o.kuˈpaɾ/
Americà: alt /o.k(u)ˈpaɾ/, baix /o.kuˈpaɾ/

Verb[modifica]

ocupar ‎(present ocupo, passat ocupé, futur ocuparé)

  1. ocupar
  2. (xilè) fer servir, utilitzar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·cu·par (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acopru)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ocupar
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de americanismos sobre ocupar