ocupar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /u.kuˈpa/
Occidental: nord-occidental /o.kuˈpa/, valencià /o.kuˈpaɾ/

Verb[modifica]

o·cu·par trans., pron. ‎(pronominal ocupar-se)

  1. Apoderar-se, prendre possessió d'un lloc.
  2. Omplir un lloc o espai.
  3. Envair militarment un territori.
  4. Exercir una ocupació.
  5. Donar feina a algú, una ocupació estable.
  6. (pronominal) Dedicar-se a alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ocupo, ocupa, ocupem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: ocupar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

o·cu·par ‎(present ocupo, passat ocupé, futur ocuparé)

  1. ocupar

Conjugació[modifica]