exercir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɡ.zərˈsi/
Occidental:	nord-occidental /eɡ.zerˈsi/
	valencià /eɡ.zeɾˈsiɾ/, /eɡ.zeɾˈsi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: exercí
• Etimologia: Del llatí exercēre, segle XIV.

Verb

exercir trans.

1. Practicar els actes propis d'alguna facultat, ofici, virtut, etc.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	exercir			haver exercit
gerundi	exercint			havent exercit
participi	exercit, exercida, exercits, exercides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	exerceixo	exerceixes	exerceix	exercim	exerciu	exerceixen
	exercesc						bal
	exerceixi						sept
	exercisc	exercixes	exercix			exercixen	occ
	exercixo						n-occ
imperfet	exercia	exercies	exercia	exercíem	exercíeu	exercien
passat simple	exercí	exercires	exercí	exercírem	exercíreu	exerciren
futur	exerciré	exerciràs	exercirà	exercirem	exercireu	exerciran
condicional	exerciria	exerciries	exerciria	exerciríem	exerciríeu	exercirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	exerceixi	exerceixis	exerceixi	exercim	exerciu	exerceixin
	exercisca	exercisques	exercisca			exercisquen	occ
	exercesqui	exercesquis	exercesqui	exerciguem	exercigueu	exercesquin	bal
imperfet	exercís	exercissis	exercís	exercíssim	exercíssiu	exercissin
		exercisses		exercíssem	exercísseu	exercissen
	exercira	exercires	exercira	exercírem	exercíreu	exerciren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	exerceix	exerceixi	exercim	exerciu	exerceixin
	–		exercesqui	exerciguem		exercesquin	bal
	–	exercix	exercisca			exercisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	exerceix						bal, alg
imperfet	exerciva	exercives	exerciva	exercívem	exercíveu	exerciven	n-occ, alg
	exercigueva	exercigueves	exercigueva	exerciguévem	exerciguéveu	exercigueven	n-occ
passat simple	exercigué	exercigueres	exercigué	exerciguérem	exerciguéreu	exercigueren	bal
condicional	exerciriva	exercirives	exerciriva	exercirívem	exerciríveu	exerciriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	exercixa	exercixes	exercixa	exercisquem	exercisqueu	exercixen	n-occ
		exercixos	exercixo				n-occ
	exercesca	exercesques	exercesca			exercesquen	bal
imperfet	exercigués	exerciguesses	exercigués	exerciguéssem	exerciguésseu	exerciguessen
	exercissi		exercissi				sept, alg
	exerciguera	exercigueres	exerciguera	exerciguérem	exerciguéreu	exercigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... exercit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... exercir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... exercit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... exercit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... exercit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... exercit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... exercir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... exercit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... exercit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... exercit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: exerceixo, exerceix, exercim

Sinònims

• ocupar, practicar, servir

Traduccions

Traduccions

• Anglès: exert ^(en), practice ^(en)
• Castellà: ejercer ^(es)
• Esperanto: plenumi ^(eo)
• Francès: exercer ^(fr)
• Italià: esercitare ^(it)
• Llatí: exercere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·xer·cir (3)
• Anagrama: créixer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: exercir

Català antic

• Etimologia: Del llatí indūcere.

Verb

exercir

1. excercir

   «Los damuntdits promovedors per sagrament a Nós prometre sien tenguts que lur offici exerciran bé e feelment e diligent.» (Pere el Cerimoniós, Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	exercir
gerundi	exercint
participi	exercit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	exercesc	exerceixes	exerceix	exercim	exercits	exerceixen
					exerciu
imperfet	exercia	exercies	exercia	exercíem	exercíets	exercien
					exercíeu
passat simple	exercí	exercist	exercí	exercírem	exercist	exerciren
		exercires		exercim	exercíreu
futur	exerciré	exerciràs	exercirà	exercirem	exercireu	exerciran
condicional	exerciria	exerciries	exerciria	exerciríem	exerciríets	exercirien
					exerciríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	exercesca	exercesques	exercesca	exercíam	exercíats	exercesquen
				exercim	exercíau
					exerciu
imperfet	exercís	exercisses	exercís	exercíssem	exercíssets	exercissen
	exercira	exercires	exercira	exercírem	exercísseu	exerciren
					exercírets
					exercíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	exerceix	exercesca	exercíam	exercits	exercesquen
	–			exercim	exerciu

Variants

• exerçir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL