atreure

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·treu·re trans.

  1. Exercir un influx un objecte envers un altre.
    Els imants atreuen el ferro.
  2. Tenir una persona un do natural per agradar altres i fer que desitgin la seva companyia.
  3. Sentir-se molt interessat per alguna cosa.
    L'aprenentatge de l'enginyeria l'atreu fins a oblidar-se de tot.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: atrec, atreu, atraiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]