atreure

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈtɾɛw.ɾə/, occidental /aˈtɾew.ɾe/
  • Rimes: -ɛwɾe
  • Etimologia: Variant de atraure, del llatí attrahere.

Verb[modifica]

atreure trans.

  1. Exercir un influx un objecte envers un altre.
    Els imants atreuen el ferro.
  2. Tenir una persona un do natural per agradar altres i fer que desitgin la seva companyia.
  3. Sentir-se molt interessat per alguna cosa.
    L'aprenentatge de l'enginyeria l'atreu fins a oblidar-se de tot.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: atrec, atreu, atraiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·treu·re (3)
  • Anagrama: aterreu

Vegeu també[modifica]