subjugar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /sub.ʒuˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /sub.d͡ʒuˈɣa/
valencià /sub.d͡ʒuˈɣaɾ/, /sub.d͡ʒuˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí subiugare, del costum entre els romans de fer passar els sodats vençuts sota un jou, en senyal d'acceptació del nou ordre polític.

Verb[modifica]

subjugar trans.

  1. Sotmetre's a l'autoritat d'algú. Donar-se per vençut. Acceptar la imposició d'obediència o servitud.
    «En un text primerenc, el 1808, Duhesme escriu:Els catalans en general són gelosos partidaris de la independència; el seu caràcter altiu els fa considerar el rei d'Espanya més com un dèspota, els avantpassats del qual els van subjugar» ([1])

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sub·ju·gar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Ramon Arnabat Mata, La guerra del Francès: 200 anys després, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2021, pàgina 22