vèncer

De Viccionari
Potser volíeu: véncer


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈbɛn.sə/, balear /ˈvɛn.sə/
Occidental:  nord-occidental /ˈben.se/
valencià /ˈven.seɾ/, /ˈben.seɾ/
  • Etimologia: Del llatí vincere, segle XIII.

Verb[modifica]

vèncer trans., intr.

  1. Imposar-se en una disputa.
  2. Guanyar en una batalla, una competició, un joc.
  3. Ser superior en una comparació.
  4. (intransitiu) Un venciment, esdevenir-se.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: venço, venç, vencem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Derivats[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]