derrotar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /də.ruˈta/, balear /də.roˈta/, /də.ruˈta/
Occidental: nord-occidental /de.roˈta/, valencià /de.roˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon
  • Etimologia: Del francès antic desroter ‎(«desbandar»).

Verb[modifica]

derrotar trans.

  1. Vèncer, fer perdre l'adversari en un enfrontament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: derroto, derrota, derrotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: der·ro·tar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /de.roˈtaɾ/
  • Etimologia: De derrota.

Verb[modifica]

de·rro·tar trans., intr., pron. ‎(pronominal derrotarse, present derroto, passat derroté, futur derrotaré)

  1. derrotar, vèncer
  2. destrossar, dissipar
  3. (tauromàquia) banyegar
  4. (nàutica, pronominal) derivar