revénc

Potser volíeu: revenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rəˈveŋk/
• Rimes: -eŋk

Verb

revénc

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de revenir

Variants

• revenc (ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·vénc (2)
• Anagrames: vèncer, véncer