sumir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /suˈmi/
Occidental: nord-occidental /suˈmi/, valencià /suˈmiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del català medieval sumir o somir, derivat del llatí sumere.

Verb[modifica]

sumir trans.

  1. Perdre l'ànim i negar-se a la relació amb altres.
    «La mort del Lluís la va sumir en una profunda tristesa i no poder compartir-ho amb ningú no va ajudar a superar-la.» [1]
    «... seva mare les va sumir en el mutisme.» [2]

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: su·mir (2)
  • Anagrama: muris

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: sumir
  1. Maria Brugués Mitjans Prunera, Quan el destí conspira a favor teu, Europa Edizioni, 2021
  2. Elizabeth Urian, Si m'escollissis, ed.Selecta, 2019


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

  1. Engolir, empassar l'hòstia consagrada.
    «... era sculpida arredonida, com fonch primera hostia vera, de fer ordena res no li vena de ma Dumenge, è no si mentje carn per algù; tot hom dejà la qual sumí.» (Jaume Roig, Lo libre de les dones, e de concells donats ... a son nebot, ca.1460)
  2. Anar-se'n al fons.
    «Aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somí en los abismes» (Ramon Llull, Llibre de les Bèsties, I, 292, ca.1289)
    «No li restara sinó que la terra s'obrís e que la somís,» (Tirant lo Blanc, c.50)

Vegeu també[modifica]