sumir
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /suˈmi/ Occidental: nord-occidental /suˈmi/ valencià /suˈmiɾ/, /suˈmi/
Verb
[modifica]sumir trans.
- Enfonsar sota la terra o sota un líquid.
- (figurat) Abatre, enfonsar l’ànim, la moral.
- «La mort del Lluís la va sumir en una profunda tristesa i no poder compartir-ho amb ningú no va ajudar a superar-la.» (Maria Brugués Mitjans Prunera, Quan el destí conspira a favor teu, Europa Edizioni, 2021)
- «... seva mare les va sumir en el mutisme.» (Elizabeth Urian, Si m'escollissis, ed. Selecta, 2019)
Conjugació
[modifica]Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives o col·loquials
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present | sumeix | alg | |||||
| imperfet | sumiva | sumives | sumiva | sumívem | sumíveu | sumiven | alg |
| condicional | sumiriva | sumirives | sumiriva | sumirívem | sumiríveu | sumiriven | alg |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| imperfet | sumissi | sumissi | sept, alg |
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... sumit |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... sumir |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... sumit |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... sumit |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... sumit |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... sumit |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... sumir |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... sumit |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... sumit |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... sumit |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Enfonsar sota
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: su·mir (2)
- Anagrama: muris
Vegeu també
[modifica]Català antic
[modifica]- Etimologia: Del llatí sūmere.
Verb
[modifica]sumir
- sumir (prendre el cos i la sang de Crist)
- «... era sculpida arredonida, com fonch primera hostia vera, de fer ordena res no li vena de ma Dumenge, è no si mentje carn per algù; tot hom dejà la qual sumí.» (Jaume Roig, Lo libre de les dones, e de concells donats ... a son nebot, ca. 1460)
- sumir (enfonsar)
- «Aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somí en los abismes.» (Ramon Llull, Llibre de les Bèsties, I, 292, ca. 1289)
Conjugació
[modifica]Conjugació antiga
| Formes no personals | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| infinitiu | sumir | |||||
| gerundi | sumint | |||||
| participi | sumit | |||||
| Formes personals simples | ||||||
| indicatiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | sumesc | sumeixes | sumeix | sumim | sumits | sumeixen |
| sumiu | ||||||
| imperfet | sumia | sumies | sumia | sumíem | sumíets | sumien |
| sumíeu | ||||||
| passat simple | sumí | sumist | sumí | sumírem | sumist | sumiren |
| sumires | sumim | sumíreu | ||||
| futur | sumiré | sumiràs | sumirà | sumirem | sumireu | sumiran |
| condicional | sumiria | sumiries | sumiria | sumiríem | sumiríets | sumirien |
| sumiríeu | ||||||
| subjuntiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | sumesca | sumesques | sumesca | sumíam | sumíats | sumesquen |
| sumim | sumíau | |||||
| sumiu | ||||||
| imperfet | sumís | sumisses | sumís | sumíssem | sumíssets | sumissen |
| sumira | sumires | sumira | sumírem | sumísseu | sumiren | |
| sumírets | ||||||
| sumíreu | ||||||
| imperatiu | – | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | – | sumeix | sumesca | sumíam | sumits | sumesquen |
| – | sumim | sumiu | ||||