enfoncer

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɑ̃.ʃɔ̃ˈse/ àudio 
  • Etimologia: Del prefix en- i fond.

Verb[modifica]

enfoncer

  1. enfonsar, endinsar
    «Des torrents d'eau, […], ruisselaient sur le cortège. Certains enfonçaient le cou dans leur macferlane, d'autres inclinaient leurs capuchons pointus.» (Paul et Victor Margueritte, Le Désastre, p.257, 86e éd., Plon-Nourrit & Cie)
    Queia un ruixat damunt la processó. Alguns enfonsaven el coll dins la capa, altres inclinaven les agudes caputxes.
  2. clavar, ficar
    Enfoncer un clou dans la muraille.
    Clavar un clau a la paret.
  3. empènyer, irrompre
    «Le même soir, quelques officiers de la commune enfoncèrent sa porte, visitèrent ses papiers, ses effets, harpèrent ce qui pouvait leur convenir et apposèrent les scellés sur les portes.» (Une agonie de soixante-quinze jours: journal inédit de Louis-Marie Debost - août 1793-avril 1794, p. 54, ed. Librairie Académique Perrin, 1932)
    El mateix vespre, uns oficials de l'ajuntament van empènyer la porta, van fer una ullada als sus papers, les seves coses, van pescar el que els va convenir i van col·locar els precintes a les portes.
  4. (rugbi) empènyer

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • enfoncer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].