desencallar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zəŋ.kəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /de.zeŋ.kaˈʎa/
	valencià /de.zeŋ.kaˈʎaɾ/, /de.zeŋ.kaˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del prefix des- i encallar.

Verb

desencallar trans., pron. ‎(pronominal desencallar-se)

1. Treure els obstacles que impedien el moviment o el progrés d'una activitat.

   A final de desembre , l'acord entre l'Ajuntament , els veïns i la Generalitat desencallava el problema

   -cada cop que estava a punt d'haver-los el Ferran desencallava el carretó i el comboi prenia una nova embranzida que els allunyava

2. Fer sortir un vaixell que estava enclavat en un banc de sorra, en aigües poc profundes.

Sinònims

• alliberar, resoldre

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	desencallar			haver desencallat
Gerundi	desencallant			havent desencallat
Participis	desencallat, desencallada, desencallats, desencallades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desencallo	desencalles	desencalla	desencallem	desencalleu	desencallen
	desencalle						val
	desencalli						sept
	desencall				desencallau		bal, alg
				desencallam			bal
Imperfet	desencallava	desencallaves	desencallava	desencallàvem	desencallàveu	desencallaven
Passat simple	desencallí	desencallares	desencallà	desencallàrem	desencallàreu	desencallaren	v.cent, eiv
Futur	desencallaré	desencallaràs	desencallarà	desencallarem	desencallareu	desencallaran
Condicional	desencallaria	desencallaries	desencallaria	desencallaríem	desencallaríeu	desencallarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desencalli	desencallis	desencalli	desencallem	desencalleu	desencallin
	desencalle	desencalles	desencalle			desencallen	occ
Imperfet	desencallés	desencallessis	desencallés	desencalléssim	desencalléssiu	desencallessin
		desencallesses		desencalléssem	desencallésseu	desencallessen
	desencallàs	desencallassis	desencallàs	desencallàssim	desencallàssiu	desencallassin	bal
		desencallasses		desencallàssem	desencallàsseu	desencallassen	nota 1
	desencallara	desencallares	desencallara	desencallàrem	desencallàreu	desencallaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		desencalla	desencalli	desencallem	desencalleu	desencallin
					desencallau		bal, alg
			desencalle			desencallen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desencallat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desencallar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desencallat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desencallat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desencallat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desencallat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desencallar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desencallat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desencallat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desencallat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					desencallàvets		ant
	desencallavi			desencallàvom	desencallavo
	desencallaia	desencallaies	desencallaia	desencallàiem	desencallàieu	desencallaien	n-occ
Condicional	desencallariva	desencallarives	desencallariva	desencallarívem	desencallaríveu	desencallariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	desencall	desencalls	desencall				ant
	desencallo	desencallos	desencallo	desencalleguem	desencallegueu		n-occ
Imperfet	desencallessi		desencallessi				sept, alg
	desencallessa						cent, n-occ
	desencalleguessa	desencalleguesses	desencallegués	desencalleguéssom	desencalleguéssou	desencalleguessen	n-occ

Traduccions

Treure els obstacles

• Anglès: unblock ^(en)
• Castellà: desatascar ^(es)

Fer sortir un vaixell

• Anglès: refloat ^(en)
• Castellà: desencallar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·ca·llar (4)
• Anagrama: desenllacar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot